Recordant una acció de María Teresa Hincapié dels anys noranta en què la performer col·locava flors a l’interior del convent Ex Templo de Santa Teresa la Antigua, a Ciutat de Mèxic (Días de luz, Ciutat de Mèxic, 1995), Coco Fusco realitza el film Tus ojos serán una vana palabra, una peregrinació en llanxa i bot fins a Hart Island, una petita illa al costat del Bronx (Nova York). Coneguda col·loquialment als Estats Units com a potter’s field (que es refereix a un cementeri per a indigents i persones no identificades ni reclamades), Hart Island és on van acabar moltes persones mortes a causa de la sida a la dècada de 1980 i on han estat enterrades moltes víctimes de la pandèmia de la covid-19 el 2020 i el 2021.---Durant un llarg període l’illa va romandre sota el control administratiu del Departament de Presons i el seu accés estava restringit, i fins al 2019 no es va aprovar una llei pera transferir-ne la gestió al Departament de Parcs i Jardins de la ciutat de Nova York. Davant de la impossibilitat d’arribar a l’illa (tancada temporalment), Fusco s’hi situa al voltant amb una petita embarcació mentre, en un gest simbòlic, llança flors al mar. L’obra combina imatges de la navegació amb les de l’illa, les seves ribes i el cementiri, acompanyades d’una peça sonora composta per Pauline Kim Harris i al compàs d’una narració interpretada per la poeta Pamela Sneed que reflexiona sobre la mort, les epidèmies, els cossos i el seu futur. El títol ens remet al poema de Cesare Pavese «Vindrà la mort i tindrà els teus ulls», que apareix fragmentat en el guió del vídeo como un mantra, un corrent marítim que ens arrossega al curs de la vida.