L’animal dissecat va ser una presència recurrent en les obres de Fina Miralles, com aquest ocell condemnat al vol rasant que segueix buscant l’aire a través d’una tela metàl·lica. Quan aquesta obra va formar part, l’any 1979, de l’exposició Paisatge a la Fundació Joan Miró de Barcelona, el crític d’art Alexandre Cirici va parlar del nou paisatgisme d’aquesta artista que omplia espais expositius amb arbres engabiats i pileres de terra, envasava elements naturals dins pots de conserva i presentava animals dissecats, explorant així la dialèctica entre natura i artifici i recordant-nos que la natura és, en ella mateixa, un diàleg entre vida i mort. «El paisatgisme de l’aire és representat per l’ocell dissecat, en posició de volar. [...] Al·ludeix a la vida», va escriure Cirici en aquell moment.