El projecte Matances (1976-1977) es compon de diverses peces: un ampli conjunt de fotomuntatges, un vídeo i el tríptic Tres esquemes de mort artificial, que es va presentar a la Biennal de París de 1977. Els fotomuntatges són composicions variades de dibuixos, fotografies i paraules o frases que plantegen un recorregut –de vegades irònic i tràgic– entorn del poder, la destrucció, la construcció social de l’individu i del nostre imaginari comú, la submissió, la religió o qüestions com la justícia, la família, la por, la vida i la mort. La manipulació psicològica a través de la ideologia del poder apareix de manera punyent en cadascuna de les metàfores subjacents en els elements que formen part de Matances. El potencial simbòlic que sorgeix de la relació iconogràfica rizomàtica es reforça amb les fotocomposicions.