La construcció del comú

El treball fotogràfic Domingos (1994-1997) és una de les sèries més conegudes de Xavier Ribas. Hi dissecciona el temps de lleure familiar en els espais residuals de Barcelona: el pícnic, el joc, el descans, el passeig, la migdiada o la conversa familiar en polígons i descampats encara no urbanitzats. En tots els casos, es tracta d’espais no codificats per la lògica urbana que esdevenen reductes de creativitat social.

El MACBA i l’editorial Arcàdia presenten el llibre Comunismos por venir en el qual diversos autors analitzen el potencial d’un nou sistema polític i social basat en la idea del que és comú, la cooperació, la solidaritat i l’abolició de les jerarquies. El llibre aborda aspectes que s’haurien de dibuixar en uns hipotètics comunismes futurs: es qüestiona el projecte soviètic, reivindica formes de relació basades en la solidaritat, defineix noves concepcions del benestar i la necessària feminització de l’espai públic. Els set textos que el conformen proposen una política que es preocupi per altres formes d’utopia.

El 1999 Antoni Abad (Lleida, 1956) va engegar el projecte de creació online Z : una mosca digital que l’usuari es descarrega a l’ordinador, mitjançant un programa informàtic, i que circula lliurement per l’escriptori cada vegada que aquest es connecta a internet. Z es propaga a través de la xarxa i crea una comunitat d’internautes connectats a través de les seves mosques.

El 1989, la caiguda del Mur de Berlín semblava confirmar l’arribada d’un capitalisme sense fissures. I tanmateix, els anys noranta, aparentment destinats a la celebració de les democràcies capitalistes, van veure néixer una proliferació de moviments contraculturals i activistes que qüestionaven l’individualisme neoliberal a partir de les dissidències col·lectives. També els artistes d’aquella dècada es van interessar per tot el que era comunitari i van recuperar formes creatives que, més que buscar la fabricació d’objectes, aspiraven a la creació de situacions i espais on es poguessin produir moments de comunitat, generositat i dissidència. A través d’una multiplicitat de veus, aquest curs recorre diverses geografies i maneres de fer, intentant retratar la polifonia d’aquest retorn del comunitari. Els camins que es van agafar temps enrere continuen oberts: aquestes sessions ens conviden a endinsar-nos-hi de nou.

megafone.net, va ser un projecte pioner en l’exploració d’altres possibles usos socials i comunicatius per a les tecnologies telefòniques mòbils, l’ús de les quals es va estendre a finals del segle passat. Creat el 2004, megafone.net ha mantingut l’activitat fins al 2014, de manera que no sols ha avançat paral·lelament a les transformacions purament tècniques de la telefonia mòbil, sinó que també ha interpel·lat realitats culturals molt diverses i contextos econòmics i polítics variats. Tot això va transformar el projecte en un autèntic observatori d’experiències i posicionaments sobre la veu de la comunitat i les seves problemàtiques.

L’artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d’intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d’Occident a Llatinoamèrica.

Conversa amb Efraín Foglia, membre fundador de guifi.net i investigador, docent i dissenyador de plataformes d’interacció física i digital, sobre els reptes de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i el vessament de la ràdio cap al digital. I per això, parlem des del nostre context, amb un ull posat en els episodis d’activisme i experimentació a les pràctiques radiofòniques: des de les lluites per les infraestructures de telecomunicació, a les ràdios lliures i la militància en l’FM, l’exemple de les ràdios comunitàries a l’Amèrica Llatina, fins al boom de la ràdio per Internet i les comunitats digitals.

El poeta xilè Manuel Sanfuentes parla d’Amereida, una travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l’experiència evoluciona cap a Ciudad Abierta, un projecte co·lectiu que habita en una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l’oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d’arquitectures i pràctiques experimentals, imaginades i executades de manera col·lectiva.