Ebenista de professió, Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908 ‒ Lleida, 1998) va començar a estudiar dibuix, pintura i escultura cap al 1926, primer a l’Acadèmia de Lleida i després a l’escola de Belles Arts de Barcelona. Les seves primeres obres, de principis dels anys trenta, connectaven amb el surrealisme parisenc. En contacte amb l’avantguarda catalana d’aquell moment, va col·laborar amb els Amics de l’Art Nou o ADLAN, creat el 1932, i va formar part del Grup Logicofobista, juntament amb Ramon Marinel·lo, Jaume Sans, Àngel Planells i Remedios Varo, entre d’altres. El 1936 va participar en l’Exposició Logicofobista realitzada a Barcelona. Gràcies a la influència i els contactes de Benjamin Péret, va participar també en les exposicions surrealistes que van tenir lloc a Tòquio (1937) i París (1938). Arran del seu republicanisme, en esclatar la guerra civil espanyola va passar un any en diversos camps de concentració de França i el Marroc, que el varen allunyar totalment de l’activitat escultòrica. El 1941 va traslladar la seva residència a Barcelona, on va intentar connectar, sense gaire fortuna, amb l’ambient avantguardista. De retorn a Lleida, va abandonar la figuració per centrar la seva recerca en el diàleg entre espai i volum, i en el moviment dels objectes. Des de finals dels anys cinquanta, es va dedicar a crear sèries d’escultures a partir de materials trobats. Amb aquestes peces va configurar un univers singular d’un gran lirisme.