Des dels anys noranta, Eulàlia Valldosera utilitza la llum i la seva experimentació formal com a element clau de les seves instal·lacions. Tot i la seva aparent simplicitat, un elaborat joc de projeccions, dispositius fílmics i imatges projectades a l'espai entra en diàleg amb objectes quotidians i d'estètica pobre procedents de la vida domèstica. Ampolles de productes de neteja, draps per treure la pols i altres elements de cada dia són utilitzats en instal·lacions que situen l'espectador en un lloc màgic que evoca els antics espectacles d'ombres xineses. Són obres que reflexionen sobre la dona com a subjecte intel·lectual i vital, i se centren en nocions com la identitat, la maternitat, la malaltia, l'absència, la dependència, la llar, la família i la memòria. Amb un llenguatge visual molt efectiu, posen en dubte estereotips arrelats a l'imaginari col·lectiu. Envasos: culte a la mare (1996) és una de les seves obres més reconegudes. "Escampats per terra de forma aparentment aleatòria hi ha diversos envasos de plàstic amb productes de neteja d'ús domèstic. Els envasos es troben en la trajectòria del raig de llum dels projectors de diapositives sense diapositives, de manera que les seves ombres es projecten a les parets convertint-se en siluetes ampliades. Els perfils se superposen i es combinen uns amb els altres formant figures a les parets que recorden el cos femení. Visualitzen diversos aspectes de la relació mare-filla, dona-esposa i mare, i dona-mare, conceptes arquetípics de la feminitat, i alhora reflecteixen aspectes simbòlics com els de la dona-fada o la dona-seductora. En un racó de la sala, un atuell antic de ceràmica presenta un perfil anamòrfic al costat d'imatges d'altres atuells antics de diferents cultures" (Eulàlia Valldosera, 1996). A la instal·lació, i com explica la mateixa artista, diferents projectors de diapositives amb els carros d'imatges buits i disposats al terra projecten a la paret les imatges d'envasos de plàstic de productes de neteja a escala monumental. La forma dels envasos projectats a la paret, distorsionada i magnificada, evoca figures femenines com un homenatge a la maternitat o a la figura omnipresent i universal de la mare. El resultat és una obra escenogràfica i alhora simple de gran eficàcia simbòlica. Juntament amb la projecció, en un racó de la sala, una gerra antiga de ceràmica mostra un perfil anamòrfic. La gerra va ser trobada en excavar els fonaments de la casa familiar de l'artista. Al costat, es mostren imatges d'altres gerres antigues procedents de diferents cultures. Es tracta d'imatges d'atuells primitius que, des dels temps del matriarcat, conservaven elements bàsics per a la subsistència de l'espècie com líquids, aliments, productes medicinals o cendres de les incineracions dels membres de la comunitat. Eren les dones qui els elaboraven i en tenien el control. Avui, els envasos amb productes químics de neteja també són utilitzats bàsicament per dones. Envasos: culte a la mare va ser concebuda inicialment per ser exposada a l'espai remodelat d'una església. La mateixa instal·lació evoca un envàs gegantí que conté l'espectador i les formes projectades a la paret conviden a agenollar-se, un gest físic comú en la neteja del terra però també en la genuflexió en el culte cristià. La posició agenollada de les dones que fregaven el terra és també la postura de la pregària, barreja de submissió i devoció.