Al llarg de la seva trajectòria creativa, James Coleman ha abordat qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació i l’elaboració de la imatge i la identitat. L’artista s’aproxima a aquests temes mitjançant una utilització tangencial de vídeo, pel•lícula, imatges projectades, teatre i performance. Les seves instal•lacions es presenten com a escenificacions, on l’espectador-observador es veu atrapat en una xarxa de tensions i d’impactes. Ja no són projeccions, no són empremtes o traces; són realitats, existències que es produeixen en el temps, entre la memòria i l’oblit. Coleman combina el misteri de la ficció amb elements materials i històrics de la vida quotidiana. Així, les seves obres barregen al•lusions a situacions reals, gèneres literaris com el teatre i el folklore irlandès i pastitxos extrets de la cultura popular. Tots aquests elements es combinen amb imatges que es remeten indirectament a la pintura tradicional, a la fotografia de moda i a la cultura musical. El que en resulta és una creació complexa i compromesa que suggereix un missatge codificat.