![2247_004_rgb--imatge-la-voz-humana](https://d2zy2h1755x359.cloudfront.net/public/DigitalAsset/252056/48a2ac13b020bdf1a2de57bf7b95238d/full/large/0/default.jpg)
![2247_003_rgb--imatge-la-voz-humana](https://d2zy2h1755x359.cloudfront.net/public/DigitalAsset/252055/05542d5a803ea7d3ca0ead8956a827f4/full/large/0/default.jpg)
![2247_005_rgb--imatge-la-voz-humana](https://d2zy2h1755x359.cloudfront.net/public/DigitalAsset/252057/ae82d7685ae9a8ffee3ad7c5e26ded05/full/large/0/default.jpg)
![2247_004_rgb--imatge-la-voz-humana](https://d2zy2h1755x359.cloudfront.net/public/DigitalAsset/252056/48a2ac13b020bdf1a2de57bf7b95238d/full/large/0/default.jpg)
María Ruido
La voz humana
La veu humana
1997
Els vídeos realitzats i produïts per María Ruido (Ourense, 1967) entre els anys 1997 i 2003 formen part de projectes interdisciplinaris, ja que en molts casos s’associen amb escrits fets per la mateixa artista que tracten sobre l’elaboració social del cos i la identitat o les identitats, sobre l’imaginari de les dones amb relació al treball i sobre les formes de construcció de la memòria col•lectiva i personal.
Entre aquests treballs destaquen Cronología (1997), La voz humana (1997), Ethics of the Care (1999), La memoria interior (2002) i Tiempo real (2003), en els quals pretén eliminar o substituir el concepte de transcendència que, segons la mateixa artista, “continua llastant el relat mateix de la nostra memòria i les seves formes de representació”. Amb altres paraules, pretén eliminar la idea que les imatges, com si es tractés d’un llenguatge universal, tenen i han de tenir capacitat per transcendir el seu marc local i temporal, i defensa el seu desig de “contextualitzar les seves propostes dins d’un marc històric i cronològic concret i amb una vocació de repensar una memòria col•lectiva concreta”. María Ruido proposa la “conjunturalitat”, en lloc de la “transcendència”, entesa, segons les seves pròpies paraules, com “la fragilitat i la revisió necessària d’aquests treballs, sempre de lectura canviant, sempre efímers, que [...] simplement recorden la vulnerabilitat del temps i el reajustament necessari dels records a altres llocs, a altres bagatges, a altres llengües, per incorporar-hi les possibilitats de lectures diferents, divergents fins i tot, però mai transcendents, immutables ni perdurables” (Papers d’Art, núm. 85, 2003).
I per dur a terme aquesta contextualització espaciotemporal a la qual al•ludeix al paràgraf anterior, María Ruido utilitza, en alguns dels seus projectes, les experiències viscudes per ella mateixa o pels seus familiars, per la necessitat de recordar i per reconstruir una memòria i una història col•lectiva, alhora que reivindica altres formes de narrar lluny dels cànons establerts.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
Consulta la
Biblioteca del MACBA
per a més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
Sol·licitud de préstec d'imatges