Un dels projectes de Miralda de més durada i difusió va ser Honeymoon Project. Realitzat durant sis anys –de 1986 a 1992– en més de vint ciutats d’arreu del món, va consistir en una sèrie d’accions cerimonials que celebraven les noces imaginàries i simbòliques entre dos monuments emblemàtics a banda i banda de l’Atlàntic: l’estàtua de Colom al Port de Barcelona i l’estàtua de la Llibertata Manhattan, Nova York. Ubicats al mateix paral·lel i amb la mateixa edat, simbolitzen l’intercanvi de productes, idees i tradicions que des de 1492 uneixen el Vell i el Nou Món. Miralda va aglutinar milers de persones que van generar i participar en més de quaranta accions entorn dels diversos moments del ritual d’aparellament. Una d’aquestes accions va ser la Falla aquàtica (1992), que es va presentar a Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992. L’obra i el títol remeten a la popular tradició valenciana de les falles. Per a l’elaboració de la Falla aquàtica, Miralda va comptar amb la col·laboració del mestre faller Manolo Martín, amb qui ja havia col·laborat quan la ciutat de València va regalar uns texans per a l’estàtua de la Llibertat. Atès el valor de la torxa com a símbol dels Jocs Olímpics, Miralda va voler construir una gran torxa aquàtica. Va ser plantejada com un immens flotador d’aigua amb una columna vertical de 25 plats com una referència a les ciutats que fins llavors havien acollit uns jocs olímpics internacionals. Cada plat portava escrit el nom de la ciutat i l’any. El darrer era el dedicat a Barcelona. Un pastís decorat amb el logotip dels jocs de Barcelona, cinc anells simbolitzant els cinc continents i 25 espelmes d’aniversari coronava la torxa. La columna es sustentava al damunt d’un globus terraqui mig enfonsat. Després d’un debat sobre la seguretat de la crema de la falla, finalment es va cremar a prop d’un espigó del Port de Barcelona a l’inici dels Jocs Olímpics de la ciutat, mentre la torxa oficial arribava a aquest mateix port. En aquest context, Eternity Ring (1991) va ser un regal de la ciutat de Birmingham i la Ikon Gallery: un anell de prometatge que reprodueix la corona de l’Estàtua de la Llibertat, amb les seves característiques punxes al voltant. Va ser decorat per joiers d’aquesta ciutat anglesa amb dotze diamants de plexiglàs retroil·luminats, en al·lusió als membres de la Unió Europea en aquells anys –la corona de l’estàtua té set punxes que simbolitzen els set continents i els set mars. L’interior de la circumferència era transparent i s’hi veien centenars d’anells d’escala humana que els habitants de la ciutat hi havien dipositat com un oferiment als nuvis el mateix dia de la cerimònia de lliurament de l’anell. L’obra de la Col·lecció MACBA mostra aquesta cerimònia, que va començar transportant l’anell en una carrossa amb cavalls i després en una barca pels canals de la ciutat fins arribar a la Plaça del Centenari, on va ser oficialment presentat.