Wind i Songdelay són dues de les primeres performances dutes a terme per Joan Jonas a l’aire lliure, tant en entorns naturals com industrials. Wind, realitzada en una platja nevada de Long Island el 1968, és una de les seves primeres performances en què incorpora miralls. Diverses figures executen accions enigmàtiques lluitant contra el vent: cobertes amb màscares, caminen esquena contra esquena o es posen i es treuen els abrics. Enregistrat amb preses llargues, Jonas deixa que sigui el vent qui dicti els moviments dels intèrprets. D’altra banda, el 1973 Jonas va recuperar la seva performance Delay Delay (1972) com a base per a l’obra Songdelay. L’acció original va tenir lloc en espais industrials abandonats vora el riu Hudson de Nova York i al riu Tíber de Roma. Jonas pren aquesta acció i la converteix en una peça d’experimentació fílmica: altera la profunditat de camp per mitjà de l’ús de lents diferents –un gran angular i un teleobjectiu– i juga amb un desfasament de temps entre la imatge i el so que arriba procedent de l’acció.