Oriol Vilanova pertany a una generació d’artistes interessats en la relectura del passat i en els seus processos ideològics, no sempre evidents. Col·lecciona targetes postals comprades en mercats de vell que mostren sales de museus, monuments públics i retrats de militars, entre d’altres, i que li serveixen per plantejar una idea del passat taxonòmica i enciclopèdica però alhora impositiva i jeràrquica. El fet d’utilitzar un recurs tan bàsic com la distància i la repetició i aplicar-la a símbols del triomf que han esdevingut universals, és una pràctica molt eficaç contra el relat unívoc i fal·laç del poder. Còpies se centra en l’arc de triomf, una icona recurrent i una construcció monumental que serveix per commemorar victòries militars. Vilanova ha col·leccionat 1.181 postals d’arcs de triomf comprades en mercats de vell de tot el món. El mateix autor presenta l’obra com una «col·lecció, agrupació o arxiu» obert que va creixent a mesura que s’hi van incorporant noves postals. Alguns d’aquests arcs ja no existeixen; d’altres encara avui són utilitzats amb orgull per règims no democràtics en què les commemoracions militars continuen formant part de la memòria i el relat col·lectius. La llarga sèrie d’arcs de triomf inventariada per Oriol Vilanova escenifica l’exercici de poder desplegat per la cultura d’Occident amb les seves gestes i victòries. Es tracta d’un model uniformador que s’ha estès en forma de còpia. La col·lecció de postals funciona a la vegada com un relat sobre la història de la fotografia i de la mirada moderna: des dels seus inicis fins avui, aquesta llarga sèrie d’arcs de triomf mostra com han anat canviant les tècniques fotogràfiques, els formats i els criteris de composició. Cal relacionar aquesta obra amb una altra del mateix artista: John (2012), una escultura de sis portes de fusta entreobertes que dirigeix l'accés i la mirada a Còpies. És una obra minimalista que ens condueix cap al gabinet del col·leccionista. El títol fa referència al conegut col·leccionista anglès John Soane (1753-1837).