Vinculada a la tradició de producció ceràmica de València, la seva ciutat natal, Carmen Calvo l’ha incorporat a la seva obra com un element sovint més pictòric que no escultòric. Fascinada per l’arqueologia i els seus sistemes taxonòmics, Calvo elabora peces diminutes de ceràmica i les fixa, ja sigui encolades o cosides amb fils, damunt suports pictòrics com el llenç o el paper. Als anys vuitanta, va utilitzar sovint cartes, papers comercials, llibres de comptabilitat o targetes postals, com aquestes peces d’art postal. Imposant als objectes, tot i que diminuts, la frontalitat i el format propis d’un quadre, alineats o situats un al costat de l’altre, prenen un caràcter alfabètic o d’inventari, es comporten com a signes d’una narració oberta, polivalent i enigmàtica.