La seva obra se situa «entre» la coreografia, el cinema i les arts visuals. Més enllà de l’interès que va mostrar en les primeres peces per les convencions teatrals i cinematogràfiques i la comprensió implícita d’aquests codis per part de l’espectador, en les seves últimes creacions pretén de qüestionar aquesta relació obrint espais de potencialitat a través de trobades amb el que ens resulta estrany i aliè, establint fronteres difuses entre el que és conegut i el que no, entre l’objecte i el subjecte, entre el que és orgànic i el que és artificial, entre el que és animat i el que és inanimat. La seva obra intenta defugir les lògiques logocèntriques i antropocèntriques, i fa que el mateix coneixement humà esdevingui una cosa vulnerable enfront d’altres ecosistemes enigmàtics i complexos. Maria Jerez combina la producció de la seva obra artística amb projectes pedagògics, comissarials i editorials.