“Igual que en totes les ciutats reals, hem construït mesquites, una kasbah i fins i tot un camp de refugiats”. Arick Moré, tinent coronel de les Forces de Defensa d’Israel. -- Projecte al voltant de Baladia City. Baladia City National Urban Training Center, coneguda també popularment com “Chicago”, és un centre d’entrenament militar situat prop de la base militar de Tze’elim, al desert del Negev, al sud d’Israel. És utilitzat per les Forces de Defensa d’Israel per planificar la guerra en zones urbanes de Gaza, Cisjordània, el Líban i Síria. La instal·lació, que va ser finançada en gran part amb l’ajuda militar dels EUA, és una ciutat model de 7,4 quilòmetres quadrats que consisteix en 1.100 mòduls bàsics que poden ser reconfigurats pels planificadors de la missió militar per representar ciutats àrabs específiques. La instal·lació Baladia Ciutat Futura, es planteja com un display i arxiu documental que acumularà imatges, la majoria produïdes pels propis soldats i trobades a Internet i Facebook, i una maqueta de la ciutat recreada a partir de les fotografies de Google Earth. El 2015, s’incorpora al projecte un vídeo enregistrat a Tel Aviv, en el que tres soldats de l’exercit israelià a la reserva expliquen la seva experiència a Baladia City. El projecte pretén indagar, irònicament, sobre les paradoxes entre les tendències arquitectòniques desenvolupades a Israel a partir dels 70 en un intent de dotar d’”identitat local” a l’arquitectura –apropiant-se de l’imaginari palestí– enfront de l’”estil internacional” desenvolupat en les primeres dècades del nou estat, i la seva deriva més distòpica: la ciutat simulacre de Baladia City. -- Arran d’una entrevista realitzada per l’arquitecte Eyal Weizman al comandant i instructor del Operacional Theory Reserch Institute de les forces especials d’intervenció de les Forces de Defensa d’Israel, Avi Kokhavi (arquitecte i oficial de carrera, responsable de les operacions militars a la kasbah de Nablus i al camp de refugiats de Balata), Weizman constata amb sorpresa que les bases teòriques utilitzades per l’exèrcit per desenvolupar les noves tècniques militars a la guerra urbana es basen de forma recurrent en textos de Deleuze i Guatari, Bataille i el situacionisme, entre d’altres, i es pregunta per l’ús d’aquestes teories critiques com a “eines” per als pensadors militars, especialment si pensem que habitualment aquests textos són utilitzats com a formes d’oposició critica. També constata com els mateixos instructors utilitzen conceptes i referències de l’arquitectura i l’art contemporani, com nocions desenvolupades per Gordon Matta-Clark o Bernard Tschumi.1 (1 Eyal Weizman “Walking through wall. Soldiers as architects in the Israeli / Palestinian conflict” a Arxipèlag d’Excepcions, CCCB, Barcelona 2007) --www.domenec.net