La obra d'aquest artista visual, fotògraf i cineasta manté una estreta relació amb l'arquitectura i la tipografia. A principi dels seixanta va interrompre els seus estudis en arquitectura a les universitats de Cincinnati i Nova York per treballar com a escultor. Formalment, utilitza l'imprescindible: la línia, el pla, l'espai negatiu i la delimitació són elements essencials de la seva obra. Per tal d'emfatitzar la relació entre obra i espai, prescindeix de l'ús del color. Les instal•lacions de Downsbrough juguen amb els paràmetres de l'espai on es produeixen, sigui l'espai real de l'arquitectura i de la ciutat, de l'espai de l'exposició de el del llibre: les superfícies dels murs, dels terres, dels sostres, de vegades dels vidres, són tractades com les cobertes i les pàgines. En l'espai del llibre, utilitza traces paral•leles, en l'espai tridimensional, barres metàl•liques penjades de sostres i tocant el terra. Les paraules que utilitza són conjuncions, adverbis, conceptes que son sovint dividits per les seves posicions a l'espai.