"Per trobar-se en una sala de reunions de l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona aquesta és una peça poc coneguda de Guinovart i això que es tracta d’una obra molt contundent i representativa del seu quefer. I és que, com es pot veure en La taula menorquina, Guinovart construïa els seus quadres escapant de les superfícies planes i regulars i encara que en les creacions de la primera etapa de la seva trajectòria, la idea de volum i relleu ja s’hi feia present, gràcies a les perspectives i als efectes visuals; a partir dels anys seixanta del segle passat i sota la influència del pop art començà a fer assemblatges que integraven tot tipus d’elements dins d’allò que s’ha denominat escultura-pintura. En aquests treballs seguien apareixent les referències a la natura o als indrets que havia conegut i que l’havien colpit, de manera que el seu repertori inclou composicions que interpreten plàsticament i cromàticament visions de Castella i d’Andalusia, de Mèxic i de Cuba, de les Canàries, d’Algèria i del Marroc i paisatges de les Illes Balears, on solia passar els estius. I va ser concretament un viatge a Menorca el que desvetllà el seu interès per la cultura talaiòtica, que va derivar en l’obra que ara comentem que ens remet als monuments prehistòrics d’aquesta civilització. Com ells es tracta d’un element vertical que suporta un element horitzontal de més amplària, però en aquest cas, i com era habitual en Guinovart, la superfície de tela sobre fusta va ser ricament texturada amb oli, en el que va fer incisions, gratats i relleus amb guix, morter i sorra i va ser acolorida tènuement per recordar-nos la llum i els escenaris de Menorca. I també conté un element que Guinovart solia incorporar quan volia apropar-se a un territori: un mirall arrodonit, amb el que al·ludia al sol o a la lluna. / Aquesta és, a més, una obra molt arquitectònica perquè a través de les textures l’artista va saber transportar a la pintura, les qualitats de la pedra de marès amb la que es construïen els talaiots, unes peces que encara ara ens imposen, com també ho fa La taula menorquina que Guinovart va crear el 1993, que per les seves dimensions i emplaçament es transforma en l’element presidencial de la sala de reunions on està ubicada." -- Daniel Giralt-Miracle. Ajuntament de Barcelona / Art Públic (Data consulta: 08/04/2021).