Dos grans monòlits de basalt de més de tres metres i mig d’altura cadascun evoquen, per la seva monumentalitat i el seu títol, una de les grans figures de poder de la història: les monarquies. Realitzades el 1988 i situades des de l’any 2004 al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Rambla Nord, davant de la Facultat de Traducció i Interpretació, condensen el llenguatge escultòric del seu autor. Com en altres obres de Xavier Corberó, la forma vertical de la pedra imbueix l’obra d’un cert antropomorfisme, reforçat pel mateix títol. Si bé en altres composicions l’artista ha «humanitzat» grans pedres convertint-les en una família, un viatger o uns professionals de la Justícia, aquesta vegada ha optat per la figura d’uns monarques. Les figures semblen haver estat tallades o trencades a l’atzar, quasi accidentalment. Com és habitual en les escultures de Corberó, l’artista opta per posar de manifest la procedència natural de la pedra i també la intervenció humana. Així, les figures es presenten com el resultat d’una separació forçada o traumàtica a conseqüència del trencament del bloc natural. El fet d’inserir-hi elements cilíndrics i altres petites formes geomètriques reforça aquesta dialèctica natura-cultura. En el cas de la peça titulada S. M. La Reina, l’artista afegeix en la part superior una forma que podria recordar una pinta.