Albert Porta va adoptar la personalitat artística de Zush el 1968, en sortir d’una institució psiquiàtrica on havia estat ingressat per «inadaptació al medi». Va ser un dels pacients del centre qui el va batejar amb aquest nom. L’obra de Zush es caracteritza per la construcció d’una mitologia personal de caràcter autobiogràfic, a partir del desbordament de la imatge i la creació d’una escriptura pròpia que organitza múltiples universos paral·lels en un subtil equilibri entre el caòtic i la composició racional. La voluntat de dessacralitzar la figura de l’artista i la seva amplitud d’interessos l’ha portat a utilitzar suports molt diversos i a col·laborar d’una manera habitual amb creadors de diferents disciplines, com dissenyadors, escriptors o músics. Exemple d’artista outsider, la sèrie d’obres presentada connecta amb el moviment psicodèlic i la seva aspiració d’obrir les portes de la percepció. A Zush li interessa explorar estats imaginaris en els quals es desdibuixen les categories i es creen mons diferents.