Crec que, d'alguna manera, estem reproduint gestos que fa molts anys tenien una aplicació concreta. Avui, un artista pot agafar un ganivet i tallar l'aigua d'un llac. Tal vegada, fa molt temps, un curandero fes exactament el mateix gest, o el mateix ritual, amb la intenció pràctica d'aconseguir que plogués. Una "idea artística" només pot comunicar-se mitjançant una "peça artística". I justament aquest "element artístic i la seva comunicació subconscient" és el que més m'interessa. Angels Ribé, 1976 Àngels Ribé no concep l'art com a objecte, sinó com a experiència. Tot i que el seu accés a la pràctica artística va ser a través de l'escultura, en els treballs posteriors a 1969 va abandonar l'escultura formal per desplaçar-se cap a l'àmbit de les accions enteses com a experiències amb la natura i el cos. En les seves primeres obres, prenia elements com l'escuma de sabó, l'aigua o la llum per experimentar la seva condició física i copsar el gest escultòric de les forces naturals. En aquest sentit, destaquen les obres de 1969 Intersecció de llum, Intersecció d'onada i Intersecció de pluja. Ribé hi crea interseccions situant elements mínims com un vidre o un fil de niló en contextos naturals com el bosc o el mar i deixa que hi actuïn factors aleatoris i transitoris: el vent, la pluja, el pas del temps... El resultat és un treball experimental que posa en evidència allò que està ocult i que habitualment passa desapercebut en fets quotidians. En les accions següents, ja de principis de 1970, l'artista manté la relació amb elements naturals i amb les seves transformacions, però ara hi incorpora el propi cos. Sovint utilitza el cos com a vehicle per indagar en la condició geomètrica de l'espai i en la manera en què aquest és pensable matemàticament. En aquesta etapa destaquen diversos treballs titulats 3 punts, realitzats entre 1970 i 1973. Com el títol mateix indica, són treballs entorn de diferents variants del triangle, la figura més simple que uneix tres punts i una de les mesures bàsiques del món. A 3 punts 1, un cordill tensat entre dos punts a la paret projecta una ombra d'un triangle equilàter damunt l'angle d'intersecció de dues parets. A 3 punts 2, l'artista va una mica més enllà: és el seu cos qui forma el costat perpendicular d'un triangle rectangle i la seva ombra n'és la base. I finalment, a l'obra 3 punts 3, Ribé torna a fer servir el seu cos contra una paret en blanc i el converteix en el costat vertical dels triangles isòsceles, escalè i agut. Tres triangles que es van formant a mesura que ella es desplaça en l'espai i en el temps. "La creació d'una variació isomètrica de models de triangles, transformant-se la mateixa artista en alçada, es projectava amb la intervenció de la seva ombra a la base i, amb un segment de fusta, un cantó que tancava la forma de la figura geomètrica escollida, la qual, pel seu moviment, anava passant consecutivament de l'angle recte a l'isòsceles, fins a cobrir tot l'espectre de possibilitats geomètriques." (Maria Josep Balsach: "Àngels Ribé", Barcelona-Paris-New York. El camí de dotze artistes catalans, 1960-1980. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985 [cat. exp.]) 3 punts no són les úniques obres en què Ribé experimenta amb la geometria. A Invisible Geometry 3, l'artista crea una figura en l'espai amb el sol recorregut de la seva mirada. I en una de les seves accions més conegudes, Six Possibilities of Occupying a Given Space, desplega els dits de la mà d'un en un al damunt d'una superfície plana, explotant les idees de seqüència, ritme i acte cognitiu. La mateixa artista explicava en el catàleg de l'exposició col·lectiva Nature into Art, celebrada a Chicago el 1973: "La meva intenció en aquesta sèrie de treballs és apropar-me a la natura i als fenòmens físics. Tenen a veure amb la percepció, alguns intenten aconseguir informació nova, altres recreen artificialment les lleis físiques."