El vídeo Secrets From the Street: No Disclosure va ser realitzat per exhibir-se en un context específic: l’exposició Public Disclosure: Secrets from the Street, que va tenir lloc el 1980 conjuntament al City Hall de San Francisco i al Museum of Modern Art d’aquesta ciutat. El fullet que anunciava l’exposició incloïa la imatge d’un escombriaire i l’eslògan «It’s trash on the street, it’s art on the walls». La intersecció de cultures i classes socials al conegut carrer Mission District de San Francisco centra l’atenció de Rosler. Una via turística plena de botigues i restaurants, que també és famosa per ser el punt de trobada de la cultura automobilística del Low Rider. L’artista col·loca una càmera de cinema Super-8 a l’interior d’un automòbil i, a la manera de les càmeres de vigilància, filma el carrer mentre el cotxe hi circula. Els grafits i missatges polítics de les parets són reforçats per la veu en off de l’artista, que llegeix un dels seus textos sobre la cultura alternativa del carrer en oposició a la falsa cultura oficial. La seva veu esdevé un ressò de la veu del carrer interpel·lant directament l’espectador amb preguntes com: «Que voit-on? Q’entend-on dans cette vidéo?». Sense obviar la condició fílmica de l’espectador, les al·lusions a la cultura del carrer desemboquen en una reflexió sobre el difícil diàleg entre cultures amb missatges com el següent: «No pots conèixer una cultura amb una simple visita; potser en coneixeràs els "fets", però no el seu significat.» Pel que fa al «secret» a què al·ludeix el títol, l’artista exhibeix una autèntica polisèmia en l’àudio que acompanya el vídeo. La seva veu ens va recordant a què es refereix la paraula «secret», des de la privacitat de les nostres vides fins a les operacions velades del poder i la part inconfessada de tota cultura. Com sosté el text, «el secret és que per conèixer el significat d’una cultura has de conèixer els límits de significat de la teva pròpia cultura».