La càmera va acompanyar Gordon Matta-Clark al llarg del seu procés artístic i es va convertir en un instrument de percepció de l'espai arquitectònic on ell intervenia. Automation House conté un exercici de percepció espacial i del paper dels cossos a l’interior d’un edifici transitat pel públic. L’ús d’un mirall permet capturar els moviments de les persones d’una manera especular. L’enquadrament de la càmera altera la perspectiva habitual de l’espai i la profunditat de camp permet juxtaposar diferents situacions. Es tracta d’una barreja de performance i construcció fílmica que deixa l’espectador confús i incapaç d’identificar automàticament les accions en l’espai. Aquesta idea d’enregistrar les imatges reflectides en un mirall prefigura els coneguts building-cuts o «talls en edificis» de Matta-Clark: els reflexos en el mirall creen obertures que transformen la lògica arquitectònica.