A Simple Case for Torture, or How to Sleep at Night és un videomuntatge en què Rosler mostra imatges de l’article «The Case for Torture» de Michael Levin, que es va publicar a la revista Newsweek el 7 de juny del 1982 i en què es justificava l’ús de la tortura. L’artista en deconstrueix la lògica i denuncia la tortura com a mecanisme de poder al·ludint al cos sobre el qual s’aplica la venjança i a la relació entre veritat i poder. Qüestiona les concepcions convencionals de terrorisme i tortura, i demostra la violència dels Estats Units cap al Salvador i tot Amèrica Llatina. Amb aquest propòsit, hi afegeix imatges d’articles que aborden temes com els drets humans, l’economia mundial i la desocupació, acompanyades d’una veu en off que en reflecteix el posicionament polític. El títol és una referència irònica a la poca consciència social que hi ha encara pel que fa a la tortura; i ho vincula amb la calma dels qui se’n van a dormir amb la consciència ben tranquil·la. Nascuda a Nova York el 1943, l’artista i teòrica Martha Rosler es va formar al Brooklyn College novaiorquès i a la Universitat de Califòrnia. A la seva ciutat natal es va involucrar en la poesia avantguardista i en la Nova Esquerra i el moviment pels drets civils. Més endavant, el seu trasllat a Califòrnia va coincidir amb el Moviment de Dones, que va exercir una gran influència en la seva consciència social i pràctica artística. N’és un reflex la sèrie Body Beautiful, or Beauty Knows No Pain (1966-1972), en què Rosler qüestiona la representació de la dona en l’art i la publicitat. Quan va tornar a Nova York, va fer Semiotics of the Kitchen (1975), una videoperformance en la qual mostra el seu interès per la política activista i la figura femenina, dos temes que apareixeran al llarg de la seva obra i que, units a la cultura pop, emergiran en forma de discursos crítics i paròdics. Com a membre de l'art pop sempre va assenyalar les tècniques de seducció amb què els mitjans de comunicació tractaven d’impulsar un estil de vida més consumista; aquest moviment li va permetre així mateix evidenciar les problemàtiques de les seves lògiques de reproducció. Per damunt de tot, però, Rosler és una de les precursores del videoart feminista, amb el qual també aborda problemàtiques com la immigració, l’explotació laboral i la influència dels Estats Units en els règims dictatorials de l'Amèrica Llatina. La seva obra s’ha exposat a la Documenta 7 (1982) i a la Documenta 12 (2007) de Kassel, la Biennal de l’Havana i el Whitney Museum of American Art de Nova York, entre altres llocs. El 1999 el MACBA li va fer la primera gran retrospectiva a l’Estat espanyol.