Anys després del cop militar de 1973 a Xile, Rosler crea un vídeo mordaç que posa al descobert la relació entre el progrés econòmic dels últims anys en aquell país, la presència de grans empreses nord-americanes i el silenci sobre les víctimes de la dictadura. A l’extrem austral d’Amèrica del Sud, Xile ha estat aclamat per alguns com un miracle econòmic en vies de ser admès en el Tractat de Lliure Comerç Nord-americà (North American Free Trade Agreement, NAFTA). Un progrés econòmic que contrasta amb la seva història recent de repressió política i amb el silenci que encara plana sobre aquell moment històric i sobre la complicitat nord-americana amb el cop feixista.---Gràcies a quins silencis ha crescut l’economia de Xile? En aquesta línia d’interrogació, Rosler combina música i imatges a la manera d’un videoclip. Mentre la banda de la repressiva policia nacional interpreta La guerra de les galàxies, músics de carrer canten temes populars. Un puny alçat gegantí sosté una llauna de Coca-Cola a l’autopista que condueix a Santiago i les famílies de víctimes del cop d’Estat feixista escriuen els noms dels seus familiars en un monument commemoratiu. L’estil drive-by del vídeo suggereix la presència creixent del turisme i la internacionalització de les elits xilenes enfront de la pobresa indígena.