Entre 1971 i 1973, Eleanor Antin va viatjar per diversos indrets de Califòrnia i per Nova York amb 100 botes de goma que anava instal·lant a diferents punts de ruta. Situades en filera, en cercle, fent cua, a les branques d’un arbre i en altres disposicions a l’espai, les enregistrava fotogràficament en blanc i negre (les fotografies són de Philip Steinmetz) i n’editava una postal, que tot seguit enviava a amistats i persones conegudes, com Judy Chicago o Allan Kaprow. Fins a mil persones i institucions d’arreu del món van rebre les postals de les botes viatgeres. Si bé la sèrie com a tal –una conjunció de mail art, instal·lació i acció– va rebre el títol de 100 Boots, Antin també va posar un títol descriptiu a cadascuna de les accions en concret. Sumen 51 accions i 51 postals que deixen testimoni del viatge de les botes entre el Pacífic i el MoMA de Nova York, amb títols com 100 Boots at the Bank, 100 Boots on the Way to Church, 100 Boots in the Market, 100 Boots Parking, 100 Boots on Vacation i 100 Boots Facing the Sea, entre d’altres. El gruix de les accions van ser realitzades a l’estat de Califòrnia, on vivia Antin, llevat de les últimes, fetes a Nova York el juny de 1973  en espais tan coneguts com la cantonada de la Herald Square, la vorera del MoMA, The Egyptian Gardens, el Central Park i l’Upper Harbor.  Per a Antin, aquesta era una manera d’exercir la seva crítica davant del fet que l’espai expositiu de l’art és reduís a les galeries i museus. Si bé inicialment va pensar el viatge com una rèplica de la novel·la picaresca Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain i també de la mítica On the Road de Jack Kerouac, a mesura que el projecte creixia va veure que s’apropava més a la coneguda sèrie cinematogràfica melodramàtica de 1914 The Perils of Pauline, sobre una dona aventurera. D’aquí que Antin construís la sèrie de manera narrativa, amb una primera postal, 100 Boots at the Bank, on se suposa que cometen un primer assassinat, i des de llavors fugen de la justícia fins arribar a Nova York. La sèrie s’acaba al MoMA, amb 100 Boots enter the Museum: les botes de goma formant una filera al davant de l’entrada del MoMA. L’obra finalment va ser exposada en aquest museu.