A finals dels anys seixanta, Àngels Ribé abandona l’escultura formal per dedicar-se a les accions amb el cos, concebudes com a experiències amb la natura i la percepció. Si bé a les primeres d’aquestes accions, Ribé experimenta amb elements mínims com un vidre o un fil de niló en contextos naturals, aviat hi incorpora el seu propi cos, com a la sèrie 3 punts. Com indica el títol de l’obra, es tracta de treballs sobre variants del triangle, la figura més simple per unir tres punts i una de les mesures bàsiques del món, que indaguen en la condició geomètrica de l’espai.