L’obra de Jordi Pablo, iniciada el 1969, incorpora objectes vinculats a la realitat quotidiana. Per a l’artista és bàsic el concepte de morfologia, aquest estudi de les formes situat entre la biologia, la funcionalitat i l’art. En la nova vida adjudicada als objectes, el llenguatge hi té també un paper destacat, amb títols que vinculen poesia, ironia i joc. En aquest conjunt d’objectes primerencs explora la idea de variació o multiplicitat a través de subtils alteracions de la forma. El resultat són objectes impossibles (com el regle que no mesura) o que han perdut la seva funció (pintes despentinades, materials de publicitat que no comuniquen res o gomes d’esborrar desfetes) o bé són la transposició d’un tema musical, com Variació lineal per a una capsa de mistos, que parteix del darrer tema de l’àlbum Stonehenge de Richie Havens: la durada de la visió detallada de l’objecte correspon als 8 minuts d’aquest tema.