La peça d’Isabel Banal, Al cistell, del 2017, forma part d’una sèrie en què un cos anònim es col·loca a dins de contenidors domèstics i quotidians com una senalla, una galleda, un cove, una caixa de fruita de plàstic i un cistell. En aquest cas, el cos agafa un cistell, un objecte que ens remet a la tradició, al camp i a la pagesia, relegats avui a la condició folklòrica. Un gest que centra la mirada en el pes que la tradició ha tingut en el desenvolupament de les cultures occidentals i en el fet que bona part de les feines eren fetes per dones. L’anonimat del cos de la imatge també evoca l’oblit de la figura de la dona dins d’un món, el rural, que ha estat associat principalment als homes i als rols masculins. La tensió que genera el cos, davant de la impossibilitat d’agafar-se, genera també una distorsió a l’hora de mirar-lo. Al cistell permet abordar temes com la tradició i la preservació dels sabers de sempre; l’ecologia, el canvi climàtic i els cicles de la natura, i el capitalisme i la societat postmoderna. També qüestions de gènere i les càrregues de caràcter físic i emocional de les tasques ancestralment associades a les dones.