Casa de Vetti és un conjunt d'obres en feltre d'una de les grans figures del minimalisme americà, Robert Morris. Una nova pràctica escultòrica que, a començaments dels anys seixanta, va renunciar als materials tradicionals com el bronze o el marbre per incorporar elements industrials i poc nobles. Robert Morris va contribuir al llenguatge minimalista amb formes geomètriques pures. Les seves primeres "formes unitàries" són de 1961. A través de poliedres simples i materials industrials, sovint d'un sol color –el gris–, experimentà amb la percepció visual. Aquest minimalisme estricte va anar derivant cap al que el mateix Morris va anomenar l'anti-form, una nova forma d'experimentar amb els volums que va donar lloc a acumulacions, algunes earthworks i peces amb feltre. Les primeres obres elaborades amb aquest material dúctil són de 1967. Amb el temps, Morris va fer composicions cada cop més complexes emprant feltre de diferents colors en una mateixa obra. El conjunt d'obres Casa dels Vetti, de 1983, és una de les seves sèries més significatives. Morris utilitza grans panells de feltre rosat i gris en els quals practica incisions. Després de penjar aquests panells a la paret, deixa que el material flexible s'enfonsi pel seu propi pes i adopti una forma atzarosa imposada per la gravetat. A partir d'un conjunt de formes creades en sèrie, l'artista descobreix, sense un pla preestablert, les solucions particulars idònies per a cada cas, la qual cosa converteix el treball amb feltre en un experiment sobre les seves facultats expressives. Partint de la teoria de la Gestalt, que entén la percepció de les formes com una organització global, les obres en feltre fixen la seva atenció en el procés de realització. El caràcter amorf –d'aquí ve el terme antiforma– que arriba a adquirir la tela suggereix formes culturals que la ment humana ha incorporat com a conjunts o gestalts. En aquest cas, Casa dels Vetti evoca dibuixos de vestits de la tradició clàssica i també el sexe femení. El títol fa referència a la Casa dei Vetti, una luxosa residència romana de Pompeia decorada amb pintures murals dedicades a Príap, déu de la fertilitat. Però Morris combina les referències a l'erotisme amb una complexa teoria sobre la forma basada en l'oposició entre la idea de conjunt i la de divisió. Una oposició que alhora esdevé un símbol de dos impulsos bàsics humans segons la teoria freudiana: Eros i Thanatos. Si per a Freud Eros suposa l'intent d'ordenar el caos de l'experiència i Thanatos l'impuls de destrucció, Morris deixa que sigui l'entropia, en aquest cas la força de la gravetat, qui acoti una forma geomètrica.