Recorreguts. Treball col·lectiu de Barcelona es va produir el desembre de 1973 i es va presentar en el context de l’exposició Mostra d’Art Realitat, celebrada al Col·legi d’Aparelladors, a la seu de la Via Augusta de Barcelona, del desembre de 1973 l al gener de 1974. Es tracta d’un projecte per a un llibre que consisteix en tres lectures d’un mateix recorregut: el trajecte que van efectuar 113 persones entre els dies 28 i 31 d’octubre de 1973 a Barcelona. L’obra al·ludeix a la detenció policial de 113 membres de l’Assemblea de Catalunya, una plataforma constituïda el 1971 que aglutinava un grup molt ampli d’oposició al franquisme. El 28 d’octubre de 1973, la policia va irrompre en una reunió de l’Assemblea a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona i en va detenir 113 participants, que van ser traslladats a la comissaria de policia de la Via Laietana i des d’allà, a les presons Model (els homes) i Trinitat (les dones). Dues de les persones detingudes que formaven part de l’Assemblea eren membres actius del Grup de Treball: el compositor Carles Santos i el cineasta Pere Portabella. L’obra proposa tres maneres diferents de mesurar el recorregut dels 113 sobre un mapa de Barcelona: mitjançant el comptaquilòmetres de la motocicleta de l’artista Jordi Benito; marcant la distància amb retolador en un dit posat al damunt del mapa i després mesurant-ho en centímetres directament sobre el dit; i a través dels sistemes habituals dels plànols topogràfics i corbes de nivell. Així, les mesures totals del recorregut es donen en quilòmetres, centímetres i en una escala gràfica. Recorreguts va ser pensat com un projecte de publicació. L’exposició Mostra d’Art Realitat estava destinada a recollir fons per a Solidaritat amb el Moviment Obrer, un col·lectiu que recaptava fons per ajudar detinguts polítics. Els autors del llibre-obra es van presentar amb el nom d’Equip Conceptual (el col·lectiu no va signar com a Grup de Treball fins sis mesos després, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent) i la seva intenció era que qui comprés la peça, es comprometés a editar-la i destinés a Solidaritat els diners aconseguits amb les vendes. L’obra connecta amb una altra presentada a l’exposició Terrassa, Informació d’Art, organitzada a l’Institut Industrial de Terrassa el desembre de 1973 i que porta per títol Treball col·lectiu que consisteix a verificar la distribució de 44 professions entre 113 persones segons una nota apareguda últimament a la premsa. En aquesta obra, es suprimeix el nom dels 113 detinguts de l’Assemblea i es documenta la seva professió. Tots dos treballs condensen els pressupòsits creatius que van animar el Grup de Treball: la implicació política i social, la idea de registre o crònica, la fragmentació i l’art com a procés o experiència. «Es tracta, per tant, d’un treball en el qual la fragmentació substitueix, d’alguna manera, el concepte tradicional de l’obra perfectament delimitada. La idea de registre, de crònica, encobreix un qüestionament tant del subjectivisme excessiu com de la precisió absoluta, i dóna lloc a un tipus de treball que recorda les experiències urbanes dels situacionistes.» (AAVV: Grup de Treball. Barcelona: MACBA, 1999, p. 22 [cat. exp.])