El Grup de Treball va fer la seva darrera intervenció col·lectiva a la 9a Biennal de París, celebrada al Musée de la Ville la tardor de 1975. En el catàleg de la mostra, hi ha dues pàgines en blanc: corresponen a l’espai dedicat a la participació del grup. Una nota indica que, donat el contingut del treball presentat i per evitar possibles represàlies degudes a la situació política espanyola, el seus autors van optar per no aparèixer en el catàleg. Un any més tard, l’obra es va presentar a la 37a edició de la Biennal de Venècia, en el que va ser l’última aparició del Grup de Treball, que es va dissoldre al cap de poc. Tot i la fi del grup, l’obra encara es va poder veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona el 1977. El treball presentat, signat per Francesc Abad, Jordi Benito, Antoni Mercader, Josep Parera i Dorothée Selz, va ser Champ d'attraction. Document. Travail d'information sur la presse illégale des Pays Catalans. 9e Biennale de Paris. Com indica el títol, l’obra és un document d’anàlisi de la situació de la premsa il·legal catalana en els darrers anys del franquisme. Resultat d’una recerca en col·laboració amb l’historiador Emili Giralt, es van presentar onze cartells fotogràfics amb textos, imatges i gràfics sobre la premsa clandestina editada als Països Catalans. Al costat dels plafons, s’hi van exposar revistes originals. S’analitzaven publicacions com L’espurna i Treball, òrgans de la Lliga Comunista a Catalunya i del PSUC respectivament. També Mundo obrero, publicació del Partido Comunista de España i Flecha-Roja, editada per estudiants marxistes-leninistes, entre d’altres. La introducció del marxisme a Catalunya, l’anàlisi semiòtica dels missatges xifrats apareguts a la premsa clandestina i l’ús de la imatge en la condemna a mort de Salvador Puig Antich, són alguns dels temes abordats. «Respon a les característiques típiques d’un treball d’ocupació política d’una plataforma artística (Biennal de París) molt conforme amb la línia de la lluita política a l’Estat espanyol durant l’estiu de 1975» (Antoni Mercader, text per acompanyar el material de l’exposició Cien años de cultura catalana, Madrid, 1980). La situació social i política a Espanya era molt fràgil: s’acabava d’aprovar la Llei antiterrorista i s’havia implantat l’estat d’excepció. Era el mes d’octubre de 1975. Va ser arran d’aquesta situació límit que, per evitar possibles represàlies, el grup va decidir no signar el treball. Aquest fet va generar un comunicat que Georges Boudaille va llegir en l’obertura de la Biennal, en el qual explicava la situació que es vivia a Espanya i justificava el perquè l’obra no era signada. Pocs dies després de la clausura de la Biennal, moria Franco i la situació política a Espanya iniciava un nou procés. Aquest va ser l’últim treball del grup. La seva implicació i el risc que comportava no van ser secundats per tot el col·lectiu, i això en va precipitar la dissolució. S’iniciava un nou moment històric i creatiu. De les diferents intervencions del Grup de Treball, la participació a la Biennal de París havia estat de les més representatives del que s’ha anomenat «conceptualisme ideològic».