Entre 1969 i 1973, els artistes catalans instal·lats a París van dur a terme una sèrie de festes i happenings col·lectius coneguts com a Cérémonials. Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Dorothée Selz van organitzar accions artístiques col·lectives amb una destacada participació del públic a diversos llocs de França i Alemanya. Amb una gran força plàstica –l’element cromàtic era fonamental–, amb menjars de colors, música i trajectes i moviments ritualitzats, aquests «cerimonials» es plantejaven com a metàfora de la necessitat de canvi social que es vivia en aquell moment.