La taula menorquina
La taula menorquina
1993
arxiu d'àudio
imatge no disponible en línia
fitxa tècnica

"Per trobar-se en una sala de reunions de l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona aquesta és una peça poc coneguda de Guinovart i això que es tracta d’una obra molt contundent i representativa del seu quefer. I és que, com es pot veure en La taula menorquina, Guinovart construïa els seus quadres escapant de les superfícies planes i regulars i encara que en les creacions de la primera etapa de la seva trajectòria, la idea de volum i relleu ja s’hi feia present, gràcies a les perspectives i als efectes visuals; a partir dels anys seixanta del segle passat i sota la influència del pop art començà a fer assemblatges que integraven tot tipus d’elements dins d’allò que s’ha denominat escultura-pintura. En aquests treballs seguien apareixent les referències a la natura o als indrets que havia conegut i que l’havien colpit, de manera que el seu repertori inclou composicions que interpreten plàsticament i cromàticament visions de Castella i d’Andalusia, de Mèxic i de Cuba, de les Canàries, d’Algèria i del Marroc i paisatges de les Illes Balears, on solia passar els estius. I va ser concretament un viatge a Menorca el que desvetllà el seu interès per la cultura talaiòtica, que va derivar en l’obra que ara comentem que ens remet als monuments prehistòrics d’aquesta civilització. Com ells es tracta d’un element vertical que suporta un element horitzontal de més amplària, però en aquest cas, i com era habitual en Guinovart, la superfície de tela sobre fusta va ser ricament texturada amb oli, en el que va fer incisions, gratats i relleus amb guix, morter i sorra i va ser acolorida tènuement per recordar-nos la llum i els escenaris de Menorca. I també conté un element que Guinovart solia incorporar quan volia apropar-se a un territori: un mirall arrodonit, amb el que al·ludia al sol o a la lluna. / Aquesta és, a més, una obra molt arquitectònica perquè a través de les textures l’artista va saber transportar a la pintura, les qualitats de la pedra de marès amb la que es construïen els talaiots, unes peces que encara ara ens imposen, com també ho fa La taula menorquina que Guinovart va crear el 1993, que per les seves dimensions i emplaçament es transforma en l’element presidencial de la sala de reunions on està ubicada." -- Daniel Giralt-Miracle. Ajuntament de Barcelona / Art Públic (Data consulta: 08/04/2021).

els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
títol original
La taula menorquina
any d'adquisició
2020
tipus d'objecte
Pintura
dimensions
240 x 296 cm
Copyright
© Josep Guinovart, VEGAP, Barcelona
número de registre
R.5801
data
1993
fons
Col·lecció MACBA. Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona
tècnica
Oli, guix, morter i sorra sobre tela i fusta
crèdits
Col·lecció MACBA. Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona
títol original
La taula menorquina
número de registre
R.5801
data
1993
any d'adquisició
2020
fons
Col·lecció MACBA. Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona
tipus d'objecte
Pintura
tècnica
Oli, guix, morter i sorra sobre tela i fusta
dimensions
240 x 296 cm
crèdits
Col·lecció MACBA. Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona
Copyright
© Josep Guinovart, VEGAP, Barcelona
Consulta la Biblioteca del MACBA per a més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
colleccio@macba.cat