En aquesta pintura, el cos d’un personatge femení exhibeix una marcada estètica psicodèlica. Kaenia II condensa l’imaginari oníric i fantasiós de Zush, en què la representació artística permet connectar amb altres estats de consciència que van més enllà de la raó. L’ús dels colors, la fragmentació d’elements i les múltiples formes distribuïdes per la superfície de la tela denoten una manera d’entendre l’art com una via d’accés directe a l’univers interior. Rere l’obra, hi ha les vivències a Eivissa al començament dels anys setanta, quan la vida en una comuna, les experiències amb àcid lisèrgic i una volguda actitud contracultural van marcar el llenguatge formal i ideològic de l’artista.