Josep Guinovart, proper al grup Dau al Set a principi de la dècada dels cinquanta, va pintar aquesta obra poc temps després que l’artista, juntament amb Modest Cuixart, Jordi, Jaume Muxart, Joan Josep Tharrats i Antoni Tàpies, formés part de l’efímer col•lectiu Tahull. Fou precisament en aquest context on Guinovart s’inicià en el camp de l’abstracció matèrica, intensificant la utilització del collage i de l’assemblatge, i utilitzant materials humils com ara finestres, fustes i plats, procedents del seu àmbit personal. A L’arbre s’anuncia, si bé de forma encara incipient, la tendència de Guinovart a unir formes abstractes i elements naturals. Aquesta obra, que incorpora objectes al llenç que denoten la influència de Robert Rauschenberg, segons reconeix el mateix Guinovart, posa també de manifest certa proximitat a l’escultura d’Alberto, així com a l’obra de Joan Miró i de Benjamín Palencia.