Tot i que l’accés d’Àngels Ribé a la pràctica artística va ser a través de l'escultura, aviat la va abandonar per desplaçar-se cap a l'àmbit de les accions enteses com a experiències amb la natura, amb l’espai i amb el propi cos. Entre les seves primeres accions, destaquen les obres de 1969 Intersecció de llum, Intersecció d'onada i Intersecció de pluja, que posen de manifest l’interès de l’artista per la poètica de la percepció. Ribé crea interferències físiques situant elements mínims com un vidre o un fil de niló en contextos naturals com el bosc o el mar i deixa que hi actuïn factors aleatoris i transitoris: el vent, la pluja, el pas del temps. El resultat és un treball experimental que desplaça la producció de sentit de l’objecte artístic cap a l’àmbit de l’experiència.