La platja nevada de Long Island va ser l’escenari escollit per Joan Jonas per enregistrar una sèrie de figures amb moviments enigmàtics que lluiten contra el vent. Forma part de les seves primeres performances, que incorporaven l’ús del mirall i es duien a terme en entorns naturals o industrials. A Wind, parelles cobertes amb màscares caminen esquena contra esquena, altres es posen i treuen els abrics, i una parella amb mirallets cosits a la roba va apareixent i reapareixent durant tot el film. Enregistrat amb preses llargues, en blanc i negre i sense so, Jonas deixa que sigui el vent qui dicti els moviments dels intèrprets, que es mouen entre la coreografia, la cerimònia i la improvisació. Amb un llenguatge molt proper al minimalisme, aquesta pionera de la performance evoca així els inicis del cinema.