Naufragi i treballadors és un projecte múltiple que inclou fotografies, publicacions i textos. El punt de partida és la imatge d'un vaixell embarrancat al mar de Màrmara, a Turquia. Com explica el seu autor, el fotògraf, historiador i assagista Allan Sekula: "El punt de partida va ser una fotografia que es va fer al mar de Màrmara a Istanbul després del Nadal de 1999. Un únic treballador, encorbat com un dels camperols de Bruegel, retira la runa amb una pala amb el vaixell enfonsat al seu darrere. Se'm va ocórrer fer una sèrie de fotos basades en aquesta imatge singular". La referència al pintor flamenc del segle XVI, Pieter Bruegel, i les seves imatges de persones treballant la terra no és fortuïta. Sekula utilitza el naufragi com a punt de partida per fer una sèrie de retrats de persones en el seu escenari de producció o de treball: "En aquesta sèrie, el naufragi continua sent un esdeveniment singular, tot i que dividit en tres parts, mentre que els treballadors són plurals". Reproduïdes a gran escala en tanques com les que s'utilitzen en publicitat, les fotografies operen en un llenguatge tridimensional. L'obra suposa una revisió contemporània de la representació pictòrica del treball humà. A Naufragi i treballadors, Sekula retrata maternitats, entre elles una mare alletant un nadó prematur, un grup d'orfebres a Istanbul, veremadors, un repartidor de fuel a Saché (França), treballadors del mar a Limassol (Xipre), un enterramorts a Viena, treballadors del metall a Tours (França), llenyataires a Thilouze (Alemanya) i un inspector de vaixell a Seattle (Estats Units), entre d'altres. Segons Sekula, són "treballadors afectats, directament o indirectament, per les creixents desigualtats socials que està generant la globalització neoliberal". Sekula desenvolupa la seva obra a través de sèries que va modificant i recontextualitzant. La primera presentació de Naufragi i treballadors va tenir lloc a Viena l'any 2005, en una exposició col·lectiva organitzada pel Museum in Progress d'aquesta ciutat. Sekula va presentar setze fotografies a l'exterior de la Chamber of Labor, seu del moviment sindical austríac, i també en una pantalla al metro de la ciutat. El fet que la primera i l'última imatge –la del naufragi i la d'uns orfebres treballant– haguessin estat fetes a Turquia té certa rellevància. Viena va tenir un protagonisme central en les invasions europees de l'Imperi Otomà i encara avui la inclusió política i cultural dels obrers immigrants turcs a Àustria no és un tema resolt. La segona versió de la instal·lació va tenir lloc el mateix any a l'exterior del STUK Kunstcentrum de Leuven (Bèlgica), amb motiu d'un homenatge d'aquesta ciutat a Constantin Meunier (1831-1905), un escultor que va plantejar la seva obra com una al·legoria al treball. Sekula va incorporar dos panells gràfics amb referències a Meunier. Una tercera versió de l'obra es va presentar el 2007 a la Documenta 12 de Kassel, amb noves imatges i panells gràfics que es van col·locar flanquejant les escales barroques del jardí del Castle Park Wilhelmshöhe, una gran escalinata d'aigua que baixa d'un turó i que es coneix com Winterkasten. Les escales acaben amb una estàtua aquàtica de Neptú on Sekula va situar la imatge del vaixell enfonsat i es coronen amb un monument del segle XVIII dedicat a Hèrcules, guardià de la ciutat i heroi clàssic vinculat a l'esforç físic. Des del 2007, l'obra, en la seva versió de Kassel, forma part de la Col·lecció MACBA. En el marc de l'exposició Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA de 2012, la instal·lació es va presentar per primera vegada en l'espai interior d'un museu. L'obra es mostrà fragmentada enllaçant l'interior amb l'espai públic exterior a l'edifici del MACBA. Fent referència al títol d'una escultura de Constantin Meunier, el mateix Sekula qualifica aquesta instal·lació com "un monument mòbil i provisional al treball".