Bona part de les propostes de Pere Noguera funcionen com a dispositius materials i objectuals que qüestionen nocions filosòfiques com el temps, el desdoblament i la identitat, o el diàleg entre interior i exterior. Això ho porta a terme ja sigui intervenint amb fotocòpies les etiquetes i embolcalls comercials de productes d’ús quotidià, a través de composicions fotogràfiques o amb instal·lacions que incorporen portes de vidre i elements de construcció. En relació amb els rellotges, cal esmentar que si, ja l’any 1975, Noguera va immobilitzar l’esfera d’un rellotge de paret mentre el pèndol seguia funcionant, en el seu Rellotge mirall de 1990 juga amb la idea de replicar el temps. Quant a la seva Porta doble, confronta el fet constructiu d’unes rajoles de ceràmica amb l’habitatge i la llinda de l’àmbit domèstic que suposa una porta.