Felix Gonzalez-Torres va néixer a Guáimaro, a Cuba, el 1957 i es va formar en art a la Universitat de Puerto Rico i, des de 1979, a Nova York. Va morir a Miami el 1996 després d’una llarga lluita contra la sida, que es va reflectir en la seva obra. La seva participació en causes socials i polítiques va fer que sobreposés vida privada i pública. Des de 1987 a 1991, va formar part del Group Material (amb Doug Ashford, Julie Ault i Tim Rollins), un col·lectiu d’art amb seu a Nova York pioner en l’educació comunitària i l’activisme cultural. El seu projecte estètic es pot relacionar amb la teoria del teatre èpic de Bertolt Brecht, segons la qual l’expressió creativa converteix l’espectador en un observador actiu i impulsa la transformació social. Mitjançant l’ús de materials simples i quotidians com fileres de bombetes, rellotges, piles de papers i fins i tot caramels, el llenguatge minimalista de les seves instal·lacions i escultures aborda temes universals com l’amor, el desig, la pèrdua, la malaltia o el gènere. Des de la seva primera exposició individual el 1984, l’obra de Felix Gonzalez-Torres s’ha presentat en nombroses exposicions i en els principals centres d’art d’Europa i Amèrica. Entre les retrospectives, destaquen la que es va realitzar al Museum of Contemporary Art de Los Angeles (1994); al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York (1995), que posteriorment va viatjar al Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostel·la i a l’ARC-Musée d’Art Moderne de París; al Wiels Centre d’Art Contemporain de Brussel·les (2010), que va itinerar a la Fondation Beyeler de Basilea i al Museum für Moderne Kunst de Frankfurt. El 2007, va representar els Estats Units a la Biennal de Venècia. L’any 2020, el MACBA va presentar l’exposició Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació.