Després de desenvolupar durant algun temps un treball pictòric, és a partir de 1968 quan Wiener passa a centrar-se en una obra que utilitza el llenguatge com a mitjà de comunicació; convertint-se posteriorment en una de las figures més destacades de l'art conceptual. Opta pel concepte en el seu estat més pur. El treball de Weiner cobra vida en el moment en el que es porta a terme la seva formulació lingüística intel•lectual, precisant la disposició del receptor per a associar idees a través de les paraules, la qual permet a l'espectador imaginar la seva pròpia versió de l'obra sense ser aquesta imposada des d'un primer moment. A principi dels anys setanta comença a treballar amb el vídeo. Més enllà del caràcter poètic amb el que algunes vegades ha estat associada la seva obra, aquest artista no s'interessa en el sentit de possibles interpretacions dels seus textos sinó en el caràcter de la traducció que poden implicar les seves peces, a partir del seu sentit més abstracte. En el seu cas, el llenguatge és concebut com a material i la lletra, el grafisme, les dimensions, els colors, la puntuació tenen una dimensió material. Els verbs designen les relacions entre els éssers humans i els materials. Per a elI un material o un altre -per exemple l'or o les cendres- té el mateix valor, tot i que socialment "llançar cendres" té un significat poètic o funerari, i "llançar or" pot voler dir malgastar. Amb això vol destacar que l'art no és una metàfora, sinó que està utilitzat com a metàfora en la nostra societat Lawrence Weiner entén l'art com un compromís moral, no com una feina, i rebutja les propostes que fonamenten la seva existència en la història de l'art i que utilitzen la moralitat de generacions anteriors.