Tot i que també va realitzar obra pictòrica i dibuix, Alberto va aconseguir el màxim reconeixement amb la producció escultòrica, en què destaquen dos moments creatius: els anys trenta, a Madrid, i els seus últims anys a l’exili, a Moscou. L’obra de la Col·lecció MACBA Signo de mujer rural en un camino, lloviendo pertany al primer d’aquests moments, un període creativament i socialment molt intens per a l’escultor. Es tracta d’una peça en guix que mostra una figura femenina molt estilitzada. La dona, juntament amb d’altres figures de l’imaginari popular espanyol com el toro, ocupa un lloc destacat en la iconografia d’Alberto. El joc entre ple i buit, el treball amb la verticalitat, l’elegància, la sobrietat dels materials i les incisions practicades en les superfícies són alguns dels trets més significatius del seu treball. Tot i evocar una figura femenina que es protegeix de la pluja amb un títol que semantitza l’obra, les escultures d’Alberto mai són la transposició fidel d’una figura determinada. «Algunes vegades són més representatives que d’altres, però en general no persegueix mai la mimesi figurativa. Així i tot, malgrat que no siguin convencionalment recognoscibles, sempre ens són familiars. [...] Aquesta familiaritat és el resultat del reconeixement d’un objecte que, tanmateix, també hi és.» (Colección CAPA. Diputació de Còrdova, Junta d’Andalusia, Diputació de Huelva i Ajuntament d’Alacant, 1998, p. 244.) Alberto va executar aquesta obra al seu taller de Madrid entre 1927 i 1932. El 1938, en plena Guerra Civil, el taller va ser bombardejat i la seva producció destruïda. Uns anys més tard, ja a Moscou, l’artista va reproduir algunes de les peces de l’etapa de Madrid, entre les quals destaca Signo de mujer rural en un camino, lloviendo. Després de la mort de l’artista, el 1962, bona part de la seva obra va ser traslladada des de Moscou a l’antiga seu de la foneria Eduardo Capa, a Arganda del Rey, Madrid. El trasllat, organitzat pel nebot de l’artista, l’arquitecte Jorge Lacasa, es va dur a terme al començament dels setanta. Un gran nombre dels models originals en guix es trobava en mal estat i van ser recuperats per Capa, que també va passar a bronze els que li va indicar la família de l’escultor. Signo de mujer rural en un camino, lloviendo va ser fosa en bronze l’any 1985 per indicació de la vídua d’Alberto Sánchez i el seu fill Alcaén Sánchez.