L'obra de Pettibon arrenca on acaba l'obra d'altres dibuixants de vinyetes i còmics, o d'artistes del pop art com ara Roy Lichtenstein. Juntament amb Paul McCarthy i Mike Kelley, Pettibon és un clar exponent d'una tradició artística originària de la Costa Oest americana marcada per les subcultures underground i la contracultura dels anys seixanta. Però si bé el dibuix és l’arma central en la creació de Pettibon, el text també hi té un paper destacat i cadascun d’ells s’articula amb l’altre en un entramat complex i amb molts matisos. En aquest sentit, es tracta d’una obra posterior a la de la generació d'artistes de Los Angeles entre els quals hi ha John Baldessari, Edward Ruscha i Jim Shaw. Pettibon no produeix dibuixos, ni còmic, ni tampoc relats il·lustrats; les seves «ficcions» (com ell mateix les anomena) provenen de fonts molt diverses i s’articulen com un joc de referències múltiples. Si d’una banda s’hi reconeix el seu gust per la cultura de masses, el relat del còmic, la música rock i punk, les sèries televisives i els programes infantils de televisió dels anys cinquanta i seixanta, totes aquestes referències es combinen amb altres de cultes tant de la tradició literària com de l’artística. En els seus treballs s’hi pot resseguir la petja de Marcel Proust, Henry James i James Joyce, i també de les pintures negres de Goya i el caricaturisme d’Honoré Daumier. El conjunt de dibuixos de la Col·lecció MACBA abasta de 1981 a 1987. Són dibuixos de tinta sobre paper o cartonet amb títols que denoten la pluralitat de registres amb que treballa Pettibon: la ironia (Female Anatomy Hasn't..., 1985), l’humor (One of my Balls Is Gemini..., 1985), la cultura pop (The Beatles did a revolution song, 1981), la política i la història (Today is Hitler's 150th Birthday, 1987), la poesia (Raise your arms to heaven, 1986), la contracultura (On the anniversaries of the overdoses..., 1987) o la primera lliga de futbol americà (X McGlutz. San Fransisco Giants, 1986), entre molts altres. Es tracta d’obres representatives del treball visual i textual de l’artista on apareixen personatges i icones diverses: des del Che Guevara, Hitler, els Beatles, la Bíblia, superherois, homes musculosos, sirenes, cossos queer i una pluralitat d’elements que alternen una veu sòrdida amb una altra provocadora i una lírica. El conjunt fa un efecte semblant a l’huracà mediàtic en el qual vivim. Pettibon es val de tots els elements: tipogràfics, cromàtics, de composició i disseny, textuals i, per descomptat, del dibuix. Amb una producció copiosa i frenètica, i una intensa acumulació d’imatges, mostra una capacitat destacada per fagocitar-ho o integrar-ho tot en un esperit molt afí a la postmodernitat. Amb una gran habilitat per mostrar les contradiccions contemporànies, aposta per la mitologia americana com punt de sortida per actuar com a narrador crític del present i alhora hàbil lector del món.