Figura de culte entre els cercles underground de Califòrnia als anys setanta per la seva crítica punyent del capitalisme americà, Raymond Pettibon va fer una sèrie de vídeos casolans a partir dels anys vuitanta. Són vídeos fets amb amics i protagonitzats pels artistes i els músics que li van donar suport des del principi, quan dibuixava cobertes de discos, cartells de concerts i flyers per a grups musicals de l’escena punk de Los Angeles com Black Flag o Minutemen. La contundència dels seus dibuixos a tinta amb icones de la cultura nord-americana –surfistes, jugadors de beisbol i personatges coneguts com Charles Manson, John F. Kennedy o Marylin Monroe– i els seus textos provocadors es mantenen en aquestes cintes d’estètica amateur. Enregistrada durant dos dies, Sir Drone narra les peripècies de dos adolescents que el 1970 intenten formar una banda de rock punk en un barri industrial de Los Angeles. La cinta, protagonitzada per Mike Watt, baixista de la mítica banda Minutemen i pel també artista i provocador Mike Kelley, constitueix un fresc sobre el desencís que el hipisme havia provocat en la generació que venia al darrere. Mike Kelley aporta al projecte part de la irreverència i el llenguatge corrosiu que mostrava en les conegudes performances i en una activitat musical propera al rock més rebel. Respecte a la seva col·laboració amb Raymond Pettibon a Sir Drone, va escriure: «Els dibuixos intel·ligents de Raymond Pettibon han estat els meus preferits durant molt de temps. El 1988 va enregistrar algunes cintes de llargmetratge amb un equip de vídeo casolà. Totes es referien a temes radicals als Estats Units: la família Manson, el segrest de Patty Hearst per part de l’SLA, la Weather Underground i els inicis del moviment punk americà. Aquest últim és el tema de Sir Drone». Els dos protagonistes del film s’enfronten a les diverses qüestions ètiques i estètiques que els planteja el seu intent d’obrir-se camí en el món de la música. Tot i la duresa dels diàlegs i la profunda incredulitat i el clar refús de la doble moral que transmeten els seus protagonistes, les cintes de Pettibon commouen per la seva capacitat d’incidir en les contradiccions de la cultura americana.