Aquesta sèrie es compon de 101 retrats de persones que tenen des de vuit setmanes fins a 100 anys d'edat. Totes les persones retratades pertanyen a l'entorn familiar o al cercle d'amics de Feldmann. Són fotos en blanc i negre, nítides, molt contrastades i plenes de matisos, en què i posen per al fotògraf. Sota la foto apareixen el nom de pila i l'edat: Elisa, 17 anys; Boris, 18 anys; Nora, 19 anys; Tim, 20 anys; Barbara, 21 anys; etc. Cada persona representa una edat, i per tant un moment de la vida que s'obre al nostre davant com un món. I alhora cada un d'ells és una història, la de cadascú, que podem jugar a desxifrar.---Aquesta sèrie continua la interrogació de Feldmann sobre el pas del temps, però ho fa mirant el seu cercle afectiu i emocional. L'artista ha ordenat en una seqüència de temps lineal les imatges d'una xarxa de relacions de parentiu i amistat. Les imatges són punts que marquen una seqüència de temps: un anys, dos, tres, etc., fins a cent. Exposades com a sèrie, signifiquen una línia molt llarga i continua de 101 retrats que anem recorrent. A mesura que la nostra edat s'acosta a l'edat del retratat, mirem més atentament; també mirem els anys anteriors i els posteriors, i ens interroguem sobre el personatge retratat comparant la nostra temporalitat. Recórrer la línia de retrats evoca la manera com transcorre el temps per a nosaltres. Parlant de les pintures de natures mortes com aquestes, Lacan explica que alhora mostren i oculten "el que tenen d'amenaça, desenllaç, desplegament, descomposició". Igualment, aquesta sèrie d'imatges que evoquen el pas del temps n'assenyala també el final. Helena Tatay Helena Tatay, Texto, Helena Tatay (ed.), Hans-Peter Feldmann. 272 Pages. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2001.