La trajectòria creativa de l'artista irlandès James Coleman aborda qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació, i l'elaboració de la imatge i la identitat. El centre de la seva recerca és la dissociació entre l'acte de mirar i allò que és vist. Al començament de la dècada dels setanta abandonà definitivament la pintura per dedicar-se als mitjans de reproducció de la imatge i el so (cinema, vídeo, imatges projectades, fotografia i so enregistrat), i també al teatre i la performance. Les seves instal·lacions es presenten com a escenificacions, en què l'espectador-observador es veu atrapat en una xarxa de tensions i d'impactes. Ja no són projeccions, no són empremtes o traces; són realitats, existències que es produeixen en el temps, entre la memòria i l'oblit. Així doncs, en la major part de la seva obra s'exploren els diversos punts de vista de l'espectador, no solament pel que fa a la seva posició literal dins l'espai, sinó també dins d'un temps i dins d'un moment cultural. Coleman combina el misteri de la ficció amb elements materials i històrics de la vida quotidiana. Així, les seves obres barregen al·lusions a situacions reals, gèneres literaris com el teatre, folklore irlandès i pastitxos extrets de la cultura popular. Tots aquests elements es combinen amb imatges que remeten indirectament a la pintura tradicional, a la fotografia de moda i a la cultura musical. El que en resulta és una creació complexa i compromesa que suggereix un missatge codificat. Fins a l'actualitat, es poden distingir tres etapes dins la producció de Coleman: les instal·lacions perceptives (1970-1974), les instal·lacions on s'impliquen dimensions psicològiques, socials, històriques o culturals (1975-1979) i obres que tenen lloc dins d'un context teatral (1980-1985). Inscrita dins el primer grup hi ha Slide Piece (1973), una projecció contínua d'imatges en diapositiva amb narració sincronitzada. Cadascuna de les diapositives en color que es projecten representa una mateixa imatge fotogràfica que mostra un emplaçament urbà, convencional, descontextualitzat, aparentment banal, una plaça de la ciutat de Milà. L'absència d'un interès particular de la imatge li confereix un caràcter documental. La seqüència de diapositives va acompanyada per una veu masculina força autoritària que va analitzant de manera acurada l'escena projectada. Per indicació expressa de l'artista, la narració no es tradueix ja que aquest és un factor que forma part de l'essència de l'obra. La descripció de la imatge finalitza quan la diapositiva canvia, per passar a una imatge exactament idèntica a l'anterior, i frustrar així l'expectativa de l'observador, que espera veure una imatge diferent. La descripció, però, no és la mateixa: la imatge s'analitza des d'un altre punt de vista. Per ser exactes, no es pot parlar d'interpretacions de la mateixa imatge, sinó de múltiples descripcions o lectures. Cada una d'aquestes descripcions es refereix a aspectes diferents de la fotografia. Slide Piece es pot definir com un procés d'adquisició o d'alfabetització de la imatge per l'acumulació successiva d'informacions relatives a aquesta. Així, el concepte d'informació, una de les característiques de l'art conceptual, es revela com la matèria primera de l'art de Coleman. El procés de veure i mirar, les diverses interpretacions subjectives de la imatge que van sorgint a partir de l'experiència individual i l'imaginari de cada observador, com també el fet que el significat d'una imatge es pot manipular alterant el context en el qual és observada, esdevenen el punt central de l'obra. Al llarg de la projecció, es crea un diàleg entre la monotonia de les imatges vistes en la seva totalitat i els diferents detalls cap als quals es dirigeix la nostra atenció. A partir de l'acumulació d'informació, després de successius visionaments, la lectura i la interpretació de l'objecte canvia. Sorgeix llavors una tensió entre el nostre desig per controlar el nostre coneixement sobre l'objecte i la sensació de ser controlats des de l'exterior per aquesta veu desconeguda que ens va analitzant les imatges.