L'any 1952 Wolman abandona el moviment lletrista d'Isidore Isou i funda el Lletrisme Internacional junt amb Guy Debord (qui més tard inauguraria la Internacional Situacionista, de la qual Wolman ja no formaria part). Amb Debord va col·laborar en diversos projectes durant els anys cinquanta, i en destaca l'assaig que van escriure junts el 1956: Mode d'emploi du détournement (‘Mètodes de tergiversació'). La tècnica de détournement, o la tergiversació, es caracteritza bàsicament per l'ús i nova combinació d'obres culturals com ara frases, parts de llibres, imatges, metratge cinematogràfic o àudio per crear altres obres amb un missatge diferent, en moltes ocasions oposat a l'original. Wolman tornaria a fer servir aquest mateix concepte per a la seva pròpia obra escrita, feta a partir de textos preexistents, com la que es va publicar aquell mateix any amb el títol J'écris propre. L'any 1957 Wolman es veu exclòs de la Internacional Lletrista, i inicia una època molt més pictòrica amb l'ús de materials plàstics, càustica i paper maixé, on hi escriu i fa grafits. Els anys seixanta van ser els més prolífics de Wolman i l'any 1964 comença a crear un tipus d'obres que denomina Art Scotch, la tècnica de les quals consisteix a utilitzar cinta adhesiva per arrencar tires de material imprès i tornar-les a col·locar per capes en diferents suports, com ara el llenç o la fusta. Les obres d'Art Scotch fusionen principis tant del lletrisme com de la tècnica de détournement, i es composen únicament de textos i cinta adhesiva. Wolman s'apropia d'aquests textos usant el principi de détournement, encara que la seva tècnica no permet la lectura dels esdeveniments a què es refereixen els textos, principi del lletrisme, on les paraules o lletres han de composar l'espai pictòric enunciant el seu significat.