Des de principis dels noranta, Peter Friedl (Oberneukirchen, Àustria, 1960) ha dut a terme una obra heterogènia que investiga l’abús de la justícia i la configuració del poder en el món contemporani. Interessat en els conceptes de subalternitat en el sentit més ampli, alguns dels seus treballs se centren en els col·lectius negres de Miami, Sud-àfrica, Haití i d’altres escenaris postcolonials. Friedl també ha posat l’accent en conceptes d’exclusió més subtils, com el de la infància. Algunes de les seves obres fan una referència explícita a la teoria de la justícia que va propugnar el teòric americà John Rawls, en un intent de revisar el contracte social de Rousseau. Friedl s’interessa pels abusos històrics poc visibles i per la desobediència civil, i evidencia que el conflicte sorgeix quan falta el consens. El seu és un treball de crítica social i política que implica una revisió profunda dels codis, cànons i gèneres utilitzats per la modernitat artística. Les seves sèries de dibuixos sintetitzen els diversos interessos de l’artista. L’obra forma part d’un conjunt de dibuixos de tècniques diverses sobre paper, resultat de quatre dècades de treball. Es tracta d’una àmplia mostra que, durant anys, va formar part de la col·lecció personal de l’artista i que s’ha exposat molt poques vegades. Els dibuixos denoten fragilitat i provisionalitat (alguns estan fets amb bolígraf o retolador sobre paper) i, en un altre context, s’haurien considerat material de treball o assaig, més que no pas obra canònica. La voluntat de l’autor d’exposar-los en un museu respon al compromís de convertir l’acte estètic de la mirada en un gest polític. D’altra banda, Friedl dóna als seus dibuixos –que porten tots per títol Untitled– un ordre cronològic en el sentit més estricte, i defuig així les narratives habituals basades en l’estil o la temàtica. El primer dibuix és del setembre de 1964, moment en què l’artista tenia quatre anys; l’últim és del 22 d’agost de 2005. La lectura cronològica (com també l’alfabètica, que Friedl ha utilitzat en algunes de les seves obres) remet més a la tipologia de document que no a la d’obra d’art, fet que enllaça amb la revisió de la lògica institucional i les convencions tradicionals pròpies dels museus i centres expositius. Els dibuixos mostren els elements formals i la iconografia que amb els anys ha configurat l’univers de Friedl. L’escriptura manual, l’ús dels colors, la presència de motius, signes i símbols recurrents i les referències històriques incloses en els dibuixos apareixen sovint en altres treballs seus. Les referències biogràfiques i històriques d’aquest ampli arxiu són evidents. D’altra banda, no és la primera vegada que l’autor incorpora dibuixos de la infància en les seves obres. Alguns que va fer quan era nen han estat la base d’obres posteriors. En altres ocasions, ha incorporat dibuixos dels seus fills i enregistraments visuals de diversos col·lectius de nens.