En paral·lel a la seva producció escultòrica i en paper, Gego també va projectar intervencions en arquitectures i edificis públics, que ella va considerar sempre com una prolongació del seu treball amb la línia i l’espai. En lloc de tancar-se en el seu propi discurs plàstic, aquestes obres interactuen amb els edificis com a arquitectures paral·leles en un diàleg compositiu a través de l’espai. Com explicava la mateixa artista: «Les obres que vull fer no les puc concebre separadament de l’arquitectura: m’interessa projectar l’arquitectura a l’espai circumdant i això cada vegada és un repte diferent.» (Gego arquitecto. Caracas: Fundación Gego, 2006, p. 26)---La Col·lecció MACBA conserva els dibuixos d’algunes d’aquestes intervencions arquitectòniques, com el Proyecto para el Banco Industrial de Venezuela, de 1962, la primera que va poder executar i que, en coherència amb la seva obra en dibuix, consisteix en una estructura d’elements lineals entrecreuant-se i expandint-se en diferents plans i direccions per l’espai. Si aquesta instal·lació es va situar a l’exterior d’un edifici bancari, Esquema para la instalación de la Reticulárea en Alte Oper es va presentar en el marc de l’exposició col·lectiva Spielraum-Raumspiele a l’Alte Oper de Frankfurt –l’edifici històric de l’òpera d’aquesta ciutat– l’any 1982. Es tracta d’una de les seves Reticuláreas ambientals, que va acabar de concretar durant el mateix procés de muntatge de l’exposició. El resultat no és un volum diferenciat, sinó un entramat reticular de varetes d’acer enllaçades amb punts de suport mínims –com són les seves Reticuláreas– que ocupa l’espai sense cap centre i de manera irregular, i genera en l’espectador una experiència immersiva. Alguns dels projectes arquitectònics de Gego no es van arribar a dur a terme, com per exemple Reticulárea Between Buildings, de 1969 i que dona fe del somni de Gego: expandir les seves Reticuláreas entre gratacels urbans. Projectades en un carrer estret de Nova York, les arquitectures de filferro de Gego han sortit a l’exterior i emergeixen entre edificis amb les seves pròpies lleis i principis. L’espai, que continua sent un element bàsic per a l’artista, és ara l’espai dialèctic de la ciutat. Un altre projecte que no es va arribar a executar va ser l’Everson Museum of Art Project, Syracuse, concebut cap al 1972 per a aquest museu d’art americà.