—La seva obra es mou en terrenys complementaris: poesia, teatre, pintura, cartellisme, cinema, màgia, accions musicals, traduccions de Rimbaud... En realitat quin ofici té l'artista Joan Brossa? —Essencialment sóc poeta. Actuo en moltes pistes, però el meu punt de partida és la poesia. L'únic que faig és vehicular-la per diferents canals. Decidir quin canal utilitzo és un procés automàtic, inconscient. De vegades faig poesia literària i d'altres vegades m'agafa per fer-ne de visual. Si el poeta té realment coses a dir, les pot expressar en diversos llenguatges sense que deixi de ser poesia. La meva producció teatral, per exemple, l'entenc com a poesia escènica, perquè és una poesia que necessita la quarta dimensió del teatre. El meu no és un teatre declamatori, o literari en el sentit estricte. És un teatre en què el text té tanta importància poètica com el tempo d'una pujada i baixada de teló o el color del mallot d'una ballarina. Tot hi va estretament lligat, com la lletra i la música d'una cançó. Jané, Jordi: «Joan Brossa, un multiplista a Londres», El Temps, núm. 441, novembre del 1992, p. 47-48