Convençuda que l’art ha d’incidir més en els conceptes que es volen comunicar i no tant en la forma de l’objecte artístic, Jenny Holzer ha fet del llenguatge la seva matèria creativa. La seva primera incursió en aquest àmbit van ser els coneguts Truisms. Amb aquest nom, l’any 1977, Holzer va començar a penjar cartells a les parets del SoHo i d’altres barris de Manhattan amb missatges molt àcids sobre les contradiccions socials, la sexualitat, la violència i la lògica abusiva del poder. Ordenats alfabèticament i en lletres majúscules negres damunt d’un fons blanc, «només volia mantenir la gent desperta», explicava l’artista en una entrevista. Amb els anys, Holzer va anar desenvolupant textos més llargs: és el cas dels Inflammatory Essays (1979-1982), una sèrie de textos –de cent paraules cadascun– escrits amb un llenguatge demolidor i més agressiu encara que el de les obres anteriors. Holzer els imprimeix en papers de colors i crea un mosaic discursiu molt visual. Com indica el títol, es tracta de petits «assaigs incendiaris» entorn de temes com la intolerància, la violència, el consum desmesurat, les relacions entre els dos sexes i l’ús injustificat de la força. L’artista parteix de lectures d’autors del pensament polític de la tradició comunista i anarquista (Lenin, Lev Trotski, Rosa Luxemburg, Mao Tse-tung, Karl Marx, Friedrich Engels i Emma Goldman), però també de textos religiosos, de pensadors liberals i de literatura popular. A banda del missatge, els textos de Holzer tenen una gran força poètica i un enorme poder de suggestió. Els primers Inflammatory Essays es van publicar en un llibre de 1979 amb el títol Black Book Posters. Els textos anaven impresos en paper de color verd. Després de la publicació del llibre, Holzer va editar els Inflammatory Essays en format de pòsters i els va penjar als carrers de Manhattan, seleccionant el lloc en funció del missatge concret. Holzer penjava pòsters diferents cada setmana, per això els imprimia en colors diferents, perquè al vianant li quedés clar que aquell era un pòster nou. Es tractava de pòsters signats que recobrien la paret de dalt a baix com si fos empaperada i denunciaven qualsevol forma d’abús («El plaer més exquisit és la dominació. No hi ha res que es pugui comparar amb el que et fa sentir»), tant social («La gent ha de pagar per allò que té, per allò que roba. Heu viscut en l’opulència i ara sou el porc que acabarà a l’escorxador») com psicològic («La por és l’arma més elegant. No t’embrutes mai les mans»). Amb la seva bateria de significats i el seu to contundent i alhora suggeridor, els assaigs incendiaris de Jenny Holzer configuren una cartografia o mapa de significats sobre les contradiccions contemporànies. «El canvi és la base de tot, la prova del vigor. [...] L’essencial no canvia. Això és un mite. I serà refutat.»